Primeres trobades

Ja fa quatre setmanes que ens coneixm la Fatu i jo. Tots els divendres la vaig a buscar a la porta del cole a les 5 i anem a passejar amb altres companyes del Projecte Rossinyol, la Tamara i la Nyuma i la Judith i la Katherine. El primer dia de trobada varem anar totes tres parelles al centre de Blanes per conèixer-nos una mica mentre passejàvem i xerràvem. Vam passejar per l'esglèsia, per les botigues, pel passeig de dintre...fins que varem decidir-nos a berenar a l'Activa. En acabar vam acompanyar la Judith a una botiga i mentre esperàvem varem estar jugant al picaparet al carrer, després varem anar fins al cotxe i vam portar la Fatu a casa seva i més tard a la Nyuma.
El divendres següent, també les tres parelles, varem decidir que aniriem a jugar a la bolera i així ho vam fer. Vam jugar a bitlles durant una bona estona fins que la Tamara va guanyar. A la Fatu li va agradar molt jugar amb nosaltres i, quan va acabar la partida, em va proposar que jugéssim a altres jocs que hi havia per allà, després, com que encara eren les 7 de la tarda, la Tamra va proposar que anéssim a la Casa Saladrigues a veure una exposició de flors i plantes medicinals, allà ens van donar un quadernet amb enganxines que haviem d'anar completant fent un recorregut pels diferents espais que hi havia. Les nenes s'ho van passar molt bé i quan ens vam adonar ja eren més de les vuit així que vam anar fins al cotxe i vam marxar cap a casa.
La setmana següent només ens varem trobar la Niuma, la Tamara, la Fatu i jo. La Tamara ens va convidar a casa seva a veure les tortugues que tenia al seu terrat, cosa que a les nenes els hi va agradar molt i van quedar molt sorpresses amb la grandària dels animals. Quan vam sortir de casa seva ens vam dirigir al McDonald's a berenar mentre parlàvem de les nostres coses. Allà ens vam trobar amb la Dayana i la nena que acompanyava, que també estàven berenant allà. Quan vam acabar de menjar, la Fatu em va demanar si podia anar al parc infantil a jugar, ja que els seus companys del cole eren allà cel·lebrant un aniversari, li vaig dir que si però que anés en compte. La Niuma no va voler anar i va preferir quedar-se amb la Tamara i amb mi xerrant, mentre veiem el que feia la Fatu pels vidres. Aquell dia vam riure molt. Després vam fer una volta pel centre amb el cotxe, perquè feia molt de fred i, finalment, vam anar cadascuna a casa seva.
L´últim dia, que va ser el 3 de desembre, vam anar les quatre a Lloret a fer un volt amb les nenes, vam passejar mentre miravem botigues i anàvem parlant del que fariem al Nadal. Com que feia molt de fred per allà, vam pensar que podiem anar a Blanes i entrar al poliesportiu per no passar tant de fred, i així ho vam fer. Abans d'entrar vam aparcar i vam entrar a una botiga on venien llaminadures per menjar-les mentre veiem els nens jugar a bàsquet. Arribades les vuit vam sortir del poliesportiu i vam portar-les a casa seva, li vaig preguntar a la Fatu com s'ho havia passat i em va dir que molt bé, i em va preguntar si durant les vacances de Nadal ens trobariem, li vaig respondre que si i es va ficar molt contenta. Després vam portar a la Niuma i ja vam tornar cadascuna a casa nostra.